Dos besos

Es de madrugada, Tomas y Raquel están de pie, uno cerca del otro, delante de la parada de metro de Diagonal. Como en tantas otras ocasiones, al intuir el momento  de la despedida, los pensamientos de Tomas se sobresaltan, corren apresuradamente en todas direcciones consiguiendo únicamente tropezar entre sí. Raquel para de hablar, hace una pausa que ambos sienten eterna, finalmente levanta los talones del suelo.

Dos besos. El primer beso sucede a escasos milímetros de la boca de Tomas, el segundo no.

Adéu

Amb la mirada puc seguir un cotxe blanc que s’està aturant a la vorera de l’altra banda del carrer. Un home amb camisa a qui no puc veure la cara condueix, una dona somriu al seient del copilot. Ella se li apropa i es donen un petó just instants després de que el cotxe s’hagi aturat. Ella agafa alguna cosa del seient del darrera i surt del cotxe, encara duu el somriure quan creua la filera de cotxes i la vorera, treu unes claus del seu bolso.

Amb la mirada ja no puc seguir alhora un cotxe blanc que s’allunya d’on sóc i a una dona que entra en un bloc de pisos de l’altra banda del carrer.